Col·lapse elèctric a la capital de la colònia

Si algú encara no se n'ha adonat que vivim en una colònia només cal que es fixi en la gran apagada sobre Barcelona. Un desastre d'aquestes magnituds seria possible a la metropoli de l'imperi, o sigui a Madrid? El més probable és que no. En canvi, a Barcelona un simple accident – encara per explicar- provoca un col.lapse sense precedents. Tot Barcelona queda a les fosques i, hores després, milers de persones segueixen sense servei elèctric. Evidentment hi ha els oportunistes de torn, com el Doctor Duran y Lleida, que aprofiten l'excusa de l'apagada per vendre les bondats de la MAT. Un argument il.lusori, estúpid i interessat que l'únic que fa és actuar de gran coartada pels interessos del monopoli elèctric. Perquè aquest és el problema, al nostre país vivim sota un monopoli en la distribució elèctrica i els consumidors, en aquest cas, patim els abusos i les arbitrarietats d'aquest sistema. Abans al nostre país hi havia multitud de companyies elèctriques que, amb més o menys encerts, donaven un cert servei als consumidors. Des del monopoli tot ha anat cap a pitjor: s'han multiplicat els microtalls, s'ha fet més difícil fer valer els interessos de la gent i, a més a més, s'ha invertit ben poc en manteniment i en qualitat. Al cim, tots hem assistit al joc poc edificant que els amos d'Endesa han realitzat per paralitzar l'intent de compra de la Caixa. Francesc Sanuy ja ens ha avisat moltes vegades: mentre la majoria de clients d'Endesa estan al nostre país els beneficis se'ls queda Madrid. Un altre símptome de la nostra dependència. Com en els col.lapses de l'Aeroport del Prat o els de la Renfe, la gran avaria elèctrica de Barcelona ens demostren els efectes nocius que el colonialisme té sobre la nostra vida quotidiana. Per què? Senzillament perquè les decisions es prenen molt lluny d'aquí. Senzillament perquè no s'inverteix al país tot el que el país necessita. Senzillament perquè quan hi ha un col.lapse tampoc s'apliquen els recursos i les energies suficients com per corregir-lo. Ara podem corregir el problema, fer-hi els guariments que siguin necessaris, exigir les responsabilitats que siguin exigibles. Però tinguem clar que aquí només hi ha una solució. I és enviar-la a passeig. A Espanya, és clar.