La Fira de Frankfurt és una bona metàfora de l'estat actual del nostre país. La tesi és que Catalunya perd gas i es descatalanitza per culpa del Govern i, sobretot, per la presència del pèrfid capità Montilla. Fa uns mesos s'encenien totes les alarmes sobre la presència dels autors en castellà a Frankfurt. Convergència en va fer moltes sopes, al costat del seu Bruc mediàtic habitual. Però ha passat el temps i el republicà Bargalló s'ha encarregat del tema amb una habilitat exquisida. Frankfurt serà un bon lloc perquè els editors hi guanyin calés- al cap i a la fi, és d'això del què va la cosa- però també serà una plataforma extraordinària per a la promoció dels autors catalans, i, a la vegada, de tota la cultura del nostre país (De Ferran Adrià fins a Miguel Pòveda, passant pels castellers, el Sonar i el que faci falta, realitats potents d'una cultura plural que sap combinar arrels i avantguarda) Bargalló ha convidat els autors en castellà perquè parlessin del nostre país i la seva cultura, amb elegància ells han declinat la invitació, entre d'altres coses perquè entenen que Frankfurt ha convidat la literatura catalana, i la literatura, ho sap tothom, va intimament lligada a una llengua, i literatura catalana és en Joan Lluís-Lluís de la Catalunya Nord, i ho és en Sòria o en Martí Domínguez del País Valencià, i ho és en Biel Mesquida de les Illes o el malaguanyat Moncada de la Franja. Bargalló ha fet bé la feina i ha demostrat que el govern d'aquest país, es digui com es vulgui dir, fa país, i té clar quin és el seu horitzó cultural, i per tant, també nacional. Ara bé, certs mitjans de comunicació s'encarreguen de menystenir tot l'aconseguit a Frankfurt i ressaltar, només, les anècdotes per intentar davaluar-la. Aquest és el cas del predicament que ha tingut un article d'un mitjà alemany escrit per un periodista des de Madrid- i per tant des de l'òptica espanyola- on s'afirmava que la Fira de Frakfurt seria de segona categoria sense la presència d'autors catalans que escriuen en castellà. Aquesta davaluació és el que es pretén també des d'alguns mitjans catalans intentant ressaltar les absències a Frankfurt de gent que s'ha autoexclós o d'aquests autors en castellà. Tot molt propi nostre, és a dir dosis d'autoodi a l'engròs. La literatura catalana, la nostra, té prestigi sobrat com per no dependre d'una absència o d'alguns escriptors que escriuen en altres llengües. Té prestigi, i ara ja té un Govern al darrera, falta, però, que des d'alguns media comencin a entendre-ho, i comenci a donar-li a la nostra cultura el respecte i el suport que mereixen. De totes maneres, el republicà Bargalló està fent bé la feina. La bona marxa de la Fira de Frankfurt demostra que Esquerra marca més perfil del que alguns han marcat en 25 anys de govern suposadament "nacionalista". [@more@]
Si aquest fos un país amb veritable mentalitat plurilingüe i de respecte a la diversitat, no es plantejaria cap mena de problema a la extraordinària oportunitat de promoció del llibre en català i de la cultura catalana. Es celebraria, des d’arreu d’Espanya, com un triomf propi. Però no es així. La mentalitat del nacionalisme hispànic és uniformista, reduccionista, monoglòssica, i rebutja la diferència. I aquesta mentalitat imperial, la del “rodillo uniformador panhispánico”, s’aplica d’igual manera a Espanya i a Amèrica Llatina: fent passar per davant sempre l’espanyol uniforme de les elits centrals, sense cedir mai el pas a res ni a ningú (a cap cultura, a cap altra llengua, a cap altra variant del castellà, d’aquelles anomenades “vulgars”, “incultes” o “criolles”).
Per això, que els escriptors només en castellà cedeixin el pas als escriptors en català (sovint articulistes també en castellà) és un detall que diu molt en favor de la seva persona i mostra una mentalitat de respecte que ja caldria veure-la a tot l’Estat.
I això fa prou evident que si el català, la cultura catalana i les produccions en català no les defensem i promocionem des d’aquí, no ho farà ningú per nosaltres. Com a molt, es dedicaran a posar-nos pals a les rodes, com ara fan.
Mentre, pel que fa a la promoció exterior espanyola, tots els esforços polítics i econòmics s’encaren a donar exclusiu valor identitari i comercial al que es vehicula en espanyol. Només cal llegir el contingut del Proyecto Marca España o de les Actas de la Lengua Española per veure quina és la imatge exterior cultural que interessa promocionar a les empreses multinacionals i al Govern espanyol.