L'any 1987 les restes del PSUC es refundaven a través d'una nova marca política: Iniciativa per Catalunya. Feia temps que els suqueros ja havien provat marques blanques per superar la crisi que els queia al damunt. IC era el segon intent després de la fracassada Unió d'Esquerres de Catalunya. Del 87 fins avui han passat moltes coses en el panorama política nacional, estatal i internacional. Però IC ha resistit admirablement. Fins i tot quan la caiguda del mur de Berlin va arrossegar bona part dels partits comunistes occidentals. En 20 anys, IC s'ha desenrotllat com un magnífic camaleó disposat a adaptar-se a tots els medis canviants. Així, la pell d'Iniciativa ha mudat cap al roig, cap al violeta, cap al verd, cap a ser el que avui són "ecosocialistes". Pel camí han abraçat les oliveres italianes, l'esquerra llatina d'en Lula, els moviments alternatius, els antiglobalitzadors, els ocupes antisistemes, el resultat final és que IC és un magnífic vehicle de supervivència política al servei del nucli dur fundador. Pocs polítics poden lluir 20 anys de resistència i de supervivència com ho poden fer els Rafael Ribó, Jaume Bosch, Francesc Baltasar, Joan Saura, Imma Mayol i Joan Boada. Fins i tot joves com Joan Herrera ja porten més de 16 anys pujats en el vehicle de la superviència política. No ens estranyi, doncs, que una capacitat d'adaptació als entorns difícils tan gran com la d'IC possibilités que aquesta formació sortís indemne de l'operació del primer tripartit. IC no va ser present en cap de les grans crisis de l'anterior govern. Es va salvar del Carmel, de la corona d'espines, del cas Carod, de la vaga dels metges, del 3% i dels merders de l'Estatut. IC sempre era en un segon terme i jugava, fins i tot, a defensar el PSC quan era convenient. La prova de foc és que van augmentar en vots i en diputats (3 més) Els socialistes no van perdonar l'eufòria i l'alegria a la casa del germà petit. És per això que van determinar que la millor manera de fer front a l'ascens d'IC era donar-li responsabilitats reals de govern. I què millor que la cartera d'interior per posar en contradicció els móns d'IC amb la real politik. Tot això és el que es comença a palpar en les últimes setmanes. La imatge que millor revela la contradicció en que es mou avui IC és la d'una Mayol i un Herrera abraçats rere una pancarta que critica l'actuació d'IC en el cas de la noia de Sarrià de Ter. Aquesta imatge és la metàfora de l'aigües movedisses que trepitja Iniciativa. [@more@]
