Estupefactes i corpresos. Aquests dos adjectius podrien atribuir-se a tots els opinadors del Bruc Mediàtic català després de la visita a l'Indía del conseller de la vicepresidència Carod-Rovira. Els intoxicadors devien imaginar que la visita en qüestió seria un reguitzell interminable d'incidents de tota mena. I resulta que Carod no només s'ha comportat amb prudència, i amb saber estar, sinó que ha fet una demostració inqüestionable del que ha de fer un mandatari català a l'estranger. Més enllà dels convenis signats, Catalunya, de la mà de Carod-Rovira, ha sortit en escena, i ho ha fet desacomplexadament. El país ha tingut un tast del que han de ser les relacions internacionals: una barreja de projecció exterior, negocis i foment de la cultura, i tot sense amagar els nostres trets identitaris. No hi ha hagut corona d'espines. I no hi ha hagut corona d'espines, entre d'altres coses, perquè no hi havia en Maragall i el seu equip en escena. Perquè si bé la llufa d'aquell incident li van penjar a en Carod, el que està clar és que la culpa en qüestió la podem atribuir a l'entorn de l'anterior president de la Generalitat que no s'agafaven seriosament això de de la projecció exterior del nostre país. L'incident de Terra Santa o aquella famosa "excursió" de Maragall en un perillós barri d'Àlger són dos exemples de la manca de rigor i de planificació de l'anterior gabinet de presidència. En tot cas, el passat sembla oblidat. I Carod-Rovira ha encetat, per sorpresa dels seus detractors habituals, un nou estil de posar Catalunya a l'exterior. Un estil que, fins i tot, va molt més enllà del que va fer gala el president Pujol al llarg de vint-i-cinc anys de viatges oficials. [@more@]
