La nova Covadonga espanyola es diu aparell judicial. Don Pelayo, avui, vesteix amb toga negra i es prepara per salvaguardar les essències pàtries a cops de llei o a cops de jurisprudència. Aquesta escomesa de defensa dels valors nacionals ho feia, fins fa poc, l'exèrcit. A Espanya es va encunyar la paraula pronunciamiento com una metodologia més aviat casposa, rància i quartelera de trabucar la vida política. Al XIX i fins el 1981, els pronunciamientos-alzamientos-cops i intervencions militars van estar a l'ordre del dia. És cert, però, que l'espanyolisme s'ha modernitzat i s'ha revestit amb una certa aureola de nous rics. Ara ja no necessiten tipus amb mostatxo i tricorni. Ara amb uns quants opinadors i un bona rastrillera de jutges en fan prou per redreçar les coses. El penúltim episodi l'estem veient en aquestes hores al Constitucional. Un magistrat apartat per haver col.laborat en un estudi sobre la constitucionalitat de l'Estatut. El Constitucional, gràcies en aquesta maniobra, s'ha convertit en un dic conservador, espanyolista, que mirarà l'Estatut amb la voluntat de transformar-lo en un bonsai. El Constitucional serà l'última etapa, però potser la més penosa, d'un Estatut que ha estat amputat, dissecionat, rebentat i al que se li han anat extirpant els seus elements més vitals. Però ja se sap que sempre queda alguna cosa per retallar. Però tranquils. No ens manifestarem pas. Perquè el Poder Judicial no s'incomodi. Perquè el poder judicial necessita intervenir i dissecionar sense destorbs. Ho han aconseguit. Són forts, són decisius i, al cim, són invulnerables.
[@more@]
