La sort és un recurs limitat, com la major part dels recursos d'aquest món. ZP ha jugat a tenir sort i això no deixa mai de ser un joc perillós. Per poc se'n va sortir amb la seva batalla amb Bono, per poc se'n va sortir els dies negres del març de 2004, per sort se n'ha anat sortint en tots els embolics en que s'ha ficat (L'Estatut de Catalunya, per exemple) ZP s'ha trobat, però, a les portes del laberint basc. Sabia que altres presidents espanyols hi havien entrat i no n'havien pogut sortir. La dissort de molts polítics espanyols és que han volgut fer carrera a través del conflicte basc i n'han acabat sortint escaldats. ZP confiava en les seves úniques cartes: les de l'atzar favorable, la de la bona sort perpètua. Va ser el qui ens va portar cap a les portes del laberint i el que ens ha anat dient allò de "mai havíem estat tan a la vora de la sortida". De cop, però, la porta s'ha esfondrat i tots ens hem quedat dins el laberint sense veure més lluny que la de l'incendi permanent. ZP sap que ara la sort s'ha esgotat i que comença a projectar-se sobre ell la fatídica ombra dels presidents que han estat víctimes del laberint del nord. A la dreta, ZP hi té un PP que no oblida el març del 2004 i que està disposat a cobrar-se totes les factures possibles. A l'altre costat, ZP hi té una CiU que vol aprofitar-se de la flaquesa d'avui a costa de ministres, càrrecs i prebendes. D'això se'n diu mala peça al teler. Perquè el PP enfonsarà el peu a l'accelerador conscient que ha arribat l'ocasió d'or per retornar al poder. Si recordem, a principis dels 90, el PP va activar la campanya més brutal contra el PSOE i va aprofitar-se de la qüestió basca (sobretot del GAL) per destruir González i els seus. Ara hi tornen. Van a guanyar ni que sigui per quinze vots. Perquè, i com va passar al 96, la majoria governamental la va acabar construint amb PNV i CiU, dos partits que són capaços de mutar ràpidament d'interessos i de socis per fer el que vénen fent des de la nit del temps: tocar cuixa. Que ningú s'enganyi, les flors que avui Duran i Mas dediquen a ZP són només flors de paper. Per sortir de la travessa del desert i tornar al Majestic, CiU és capaç de fer el que convingui. O amb ZP o amb Rajoy. O amb el Diable, si es presta.
[@more@]
