El conegut diputat del pont de cabells, l'il.lustre jelkide Anasagasti, té molt de temps per dedicar-se a la literatura i a opinar sobre la qüestió catalana. Sembla que un polític basc del PNB hauria d'invertir les seves energies en preocupar-se del contenciós basc. S'hi juguen molt. Però es veu que al cèlebre Anasagasti la cosa basca li va petita. Ha de buscar nous horitzons per poder expandir les seves capacitats. I a fe de Déu que els ha trobat. Ara l'Anasagasti, per obra i gràcia de la joguina mediàtica que el Conde i en Lara tenen a mitges, es dedica a opinar i a analitzar sobre la qüestió catalana. Anasagasti surt al pas amb una vella teoria de la casa convergent, que Esquerra és com l'antiga Euskadiko Ezkerra. I que en Carod és com el desaparegut Mario Onaindia. Buscar paral.lelismes entre Euskadi i Catalunya, buscar simetries entre els seus sistemes de partits, i buscar analogies entre una situació i una altra és, pel cap baix, un acte d'imaduresa política de primer ordre. Els dos móns són això: dos móns diferenciats i sense pautes comunes. Euskadiko Ezkerra és, d'entrada, el producte polític d'una divisió dins el cosmos d'ETA. I d'aquesta divisió se'n deriven estratègies i projectes ben diferenciats en el terreny abertzale. Les tensions entre EE i Herri Batasuna provoquen un acostament d'Onaindia i Bandrés primer als comunistes i, més tard, als socialistes. Res a veure amb Catalunya, res a veure amb una ERC que mai va tenir cap mena de contacte amb Euskadiko Ezkerra. En tot cas, els socis bascos d'Esquerra són els d'Eusko Alkartasuna, partit que, tot s'ha de dir, cada vegada s'allunya més de l'òrbita del PNB. Anasagasti faria bé de preocupar-se primer del procés de pau i no tant del cas català que té altres circumstàncies i problemàtiques molt més polítiques. Què li preocupa al PNB del cas català? En realitat li preocupa que una normalització política basca portaria, tot seguit, a processos molt més oberts que els que hi han ara. Primer a una pèrdua progressiva de l'hegemonia del PNB i, tot seguit, aliances cada vegada més naturals entre les esquerres basques. Els del PNB comparteixen amb CiU una mateixa inquietud: i no és pas l'espanyolització sinó la por a perdre la cadira. Ras i curt.
[@more@]
El PNB en contra l´entesa, EA i Batasuna a favor.
Fa un parell de dies, el polític del PNB Iñaki Anasagasti va escriure al seu bloc (que per cert, només està escrit en Espanyol) va fer tot un escrit on es carregava i deixava per terra la decisió d´ERC de fer president de Catalunya al Montilla i on deia literalment : “ERC està venent Catalunya”.
Es una opinió tan vàlida com qualsevol altre però té gràcia que sigui dita per una persona que mentre era ha estat dirigent del PNB, el seu partit té l´honor d´haver fet entre d´altres accions patriòtiques :
– Fer a l´Aznar President d´Espanya.
– Votar que SI l´estatut vergonyant de la Moncloa al Parlament Espanyol.
– Votar que si a una constitució Europea que obria les portes a la pena de mort i que no reconeixia ni al català ni a l´euskera.
– Governar Euskadi amb consellers del PSE, la qual cosa és exactament la que ara critica d´ERC.
Per contra, avui al PUNT es podia llegir :
Begoña Lasagabaster, diputada d’Eusko Alkartasuna:«Crec que el govern d’entesa té la legitimitat que li ofereix una àmplia majoria d’escons i per tant, de suports dels ciutadans de Catalunya, més enllà de qualsevol altra consideració. Respectem aquesta fórmula, que, a mitjà termini, busca la cohesió de la societat catalana».
Fernando Barrena, membre de la mesa nacional i portaveu de Batasuna:«Amb totes les contradiccions que implica aquesta fórmula, el govern d’entesa és la més interessant per a Catalunya i per a l’avenç de les posicions catalanistes i d’esquerres. No és la fórmula ideal, però és la millor donades les circumstàncies».
O sigui que queda clar qui està a cada lloc, els regionalistes amb els regionalistes i l´independentisme amb l´independentisme.