Alguns cenacles propers a Convergència observen, amb un cert nerviosisme, els moviments que els d'Unió fan rere les cortines. Els d'Unió havien fixat el seu horitzó més immediat el dia després de les eleccions. Llavors era el moment o bé de quedar-se quiets i esperar algun caramel espanyol (via ministeri) o bé començar la guerra pel seu compte, és a dir fixar el punt de mira del seu rifle en la figura de Mas. Tot fa pensar, i els convergents no ho amaguen, que estem en aquest segon estadi. Unió es prepara. I ho fa, com afirmaven els de Tribuna Catalana, posant tots els seus joves peons en direcció cap a la feina. Als d'Unió no els agrada, per exemple, la deriva ultraliberal que en els darrers anys han agafat els convergents. El pes i l'influx de la Fundació Catalunya Oberta sobre el discurs polític de CDC i, per extensió, d'en Mas és cada vegada més reconeixible. Tampoc agrada a Unió la història de la "casa comuna" que Mas i Madí han apadrinat amb l'objectiu de convertir CiU en una mena de casa de beneficiència que doni aixopluc a tot el reguitzell friqui-pastoril que no se sent cómode amb Esquerra. Les maniobres d'Unió han començat. I algunes d'elles comencen a resplandir en territoris estratègics per la federació com és el cas de Girona. A la capital gironina, Unió ha obert la veda i amenaça en posar pals a les rodes al candidat convergent Puigdemont. És un primer pas d'una guerra oberta, a ganivet i espasa, que té com a destí final la pugna definitiva per la Federació. El joc d'Unió és lliurar la batalla definitiva, o bé per poder aspirar algun dia a manar dins la federació o bé a buscar vida pròpia més enllà de l'arbre que va plantar Jordi Pujol. Seguirem expectants.
[@more@]
La veritat, quan ens foten per la patilla la 3 ª hora , quan es carreguen el català a TVE… me la pela el que pot fer i deixar de fer els d’Unio.
Salutacions