Els gurús de l'opinió de Catalunya- aquests savis que tan serveixen per planxar un ou com per fregir una corbata- ens alertaven sobre els possibles ministreriables que nomenaria Montilla. Avisaven els grans entesos de la cosa política nacional que Montilla desembarcaria a Palau amb la infanteria de marina del Baix Llobregat. S'havien acabat, segons els amos de l'oracle català, els gestos i les picades d'ullet al socialisme catalanista, a la gent del PSC de comarques, etc i etc i etc. Alguns dels agraciats visionaris es van atrevir, fins i tot, a planyar la Montserrat Tura en un programa de la parròquia Bassas amb tanta fortuna que aquell programa es convertí en una mena de sepeli radiofònic de la consellera en qüestió. Doncs bé, gurús, Sorpreses Montilla us ha tornat a deixar bocabadats. Per començar dos consellers del clan gironí resisteixen amb les seves carteres d'importància: l'hàbil Quim Nadal i la tenaç Geli. Sorprenent. De Lleida ens arriba el nou conseller d'agricultura. I per adobar-ho Montserrat Tura roman en el govern. A tot això Montilla s'ha despatxat avui amb un discurs de to nacional i ha gosat llegir Salvador Espriu. Volieu caldo, sacerdots de l'opinió de Catalunya? Doncs dues tasses. El President ha reconegut el sentit històric del càrrec que ocupa i, en aquest sentit, s'ha agafat del fil roig dels altres 127 presidents de la Generalitat. Quina decepció, gurús! Vosaltres que us esperaveu una altra cosa! Una cerimònia austera, digne i de continuïtat amb la llegenda de la nostra màxima institució. Sorpreses Montilla prem fort l'accelerador. Des del Diari Republicà: una salutació cordial al president dels catalans i les catalanes.
[@more@]
