La gestoria d’en Mas

Ara resulta que en Mas titlla al nou govern de gestoria. Bonica metàfora. Una metàfora que ens reporta cap al passat. Un dia en Pujol va reconèixer que quan anava pel món la gent li preguntava si Generalitat era una companyia d'assegurances. Al cap i a la fi, Pujol es disfressava d'alt mandatari i feia molts viatges pintorescos per simular, precisament, el que aquest país no tenia: estat i política exterior. Pujol es va ventar de conèixer personalment gent com el canciller Kohl o haver-se entrevistat- ni que fos cinc minuts- amb George Bush pare. Però el que va caracteritzar els vint-i-tres anys de Convergència a govern va ser, precisament, una falta d'horitzó polític sense límits. Tanta falta que la Generalitat es va convertir en la més prodigiosa de les gestories. Una gestoria descomunal on els papers circulaven meticulosament des de le delegacions del govern cap a Barcelona i d'aquí cap a tota la selva frondosa de negociats, subnegociats, departaments, serveis, instituts catalans del que fos, agències del que fes falta, juntes de no sabem què. La Gran Gestoria va cobrir-se amb la més espessa de les teranyines legals. A Catalunya, i gràcies als governs de CiU, posar un negoci és una decatló inhumana on cal salvar milers d'obstacles legals i on, finalment, el negoci sempre estarà en fals. Això ho sap qualsevol empresari amb dos dits de front. La gran Gestoria, doncs, va adormir nacionalment el país i el va sotmetre a un maridatge etern amb el centre de les decisions vertaderes: o sigui Espanya. Sobta, doncs, que ara el gran arguments dels ideòlegs de la macrogestoria acusin el nou govern de tot això. Torna a cobrar sentit la frase: sempre t'has de veure emmascarat per una paella bruta. A tot això hem d'insistir en les intencions que en Mas va explicitar quan va proposar a Esquerra el famós i galdós "pacte nacional". Mas va confessar que l'únic horitzó nacional que s'amagava rere la proposta era allò de "els hi he ofert la meitat de les conselleries". Vés per on, Mas el gestor reduia la Generalitat a una simple ocupació de despatxos. Visca la Gestoria Lliure!

[@more@]

Tweet