Després de la seva incapacitat per guanyar i de la seva encara més nul.la incapacitat per formar una coalició, CiU ha de començar a reflexionar sobre el seu futur. No s'hi val les crides apocalíptiques a "no votarem perquè no serveix de res" i no s'hi val parapetar-se darrera les cassoles i els crits. CiU és massa important en aquest país com per no fer el que li toca fer: política. I fer política a Catalunya vol dir deixar l'insult, la rabieta i l'atac i començar a travar ponts de diàleg amb la resta de partits. Com va arribar CiU a governar Catalunya? Doncs amb un govern minoritari però amb una capacitat terrible d'entesa amb les altres forces polítiques: ERC, l'UCD i també el PSUC. Hàbilment Pujol va jugar amb el diàleg, la proximitat i l'acord. I se'n va sortir molt bé. L'actual CiU, però, està lluny de les maneres de Pujol. Però hi ha de tornar-hi. Si una cosa ha quedat clara en aquest 2006 és que el mapa polític català és una foto força fixa. I que la revolució de mitjans que CiU va fer servir per alterar-lo no li han donat resultat. El futur és incert per CiU però encara ho serà més si arriben a unes properes eleccions sense ponts de diàleg. Per tant, convindria que CiU deixés d'excitar els ànims de la seva tropa i que, en els propers mesos, no s'acabessin d'estavellar els últims ponts. Del contrari, els únics aliats que tindran seran els que no volen: el PP.
[@more@]
Potser ells no siguin capaços, Alfons, però el que hem de fer nosaltres és això: calmar els ànims i demanar als nostres que controlin els impulsos. Hauriem de procurar no deixar-nos emportar per les ganes de respondre, per molt grossa que la diguin.
Per això m’alegro del to d’aquest darrer article.
Recordem el que dèiem a la passada legislatura: JA NO ESTEM A L’OPOSICIO. Canviem el xip d’una vegada! Som part del Govern d’un gran país europeu i hem d’estar a l’alçada del que això representa. Us imagineu els simpatitzants dels governs suïs o suec practicant la polèmica inútil com l’estem practicant nosaltres?
Ho demano a les bases i als blocs, però també a les cúpules. Si aquests últims no practiquen amb l’exemple, malament rai.