Dins la gent republicana hi ha un sector lloable que apareix amb l’argument que el millor hauria estat "quedar-nos a l’oposició". És una actitud respectable però que no té res a veure amb els objectius republicans de construir sobirania. Com es construeix sobirania? Treballant per les polítiques socials i per les polítiques nacionals. Es construeix més sobirania defensant el petit comerç des de govern que anant a una manifestació. Es construeix més sobirania defensant la cultura catalana a Frankfurt que no pas fent una pregunta a govern des dels bancs de l’oposició. Es construeix sobirania treballant en defensa dels sectors productius del país, procurant per la gent gran o gestionant el fenomen de la immigració. El "quedar-nos a l’oposició" suposaria dos possibles escenaris gens bons pel país. El primer la sociovergència o dit d’una altra manera: anestèsia total per Catalunya, o un govern flac de Convergència que hauria suposat un retorn al passat. En tots dos casos, el "quedar-nos a l’oposició" hauria situat la política catalana com un apèndix de l’espanyola. Es a dir: el país hauria estat dirigit per control remot des del PSOE. En no quedar-nos a l’oposició, a més, torna a situar Esquerra com una força de govern. Tornem per governar, tornem per decidir i tornem per servir al país. Mal els pesi a alguns, mal els pesi als qui van intentar, des del primer dia del Pacte del Tinell, foragitar-nos i minoritzar-nos. La cultura fundacional d’Esquerra no és pas la d’estar a l’oposició, sinó que és el compromís amb les institucions catalanes. Aquesta és la nostra raó de ser i no cap altra. Macià, Companys, Irla, Tarradellas constaten aquest compromís. I fins i tot de les vuit legislatures de la Generalitat recent, en quatre Esquerra haurà tingut pes i influència a govern. Argumentar que és millor quedar-nos a l’oposició és una posició respectable però té res a veure amb l’origen d’Esquerra i, molt menys, amb el nostre destí. Que no és cap altre que la llibertat del nostre país.
[@more@]
Totalment d’acord!
De la mateixa manera que ERC pot posar l’accent sobiranista en un tripartit d’empremta més social, no és menys cert que també hauria pogut posar l’accent social en un govern amb CiU d’empremta més sobiranista. O sigui que els d’ERC també hauríeu d’admetre que en la vostra decisió alguna cosa (o molta) hi ha d’egoista, perquè us serà més fàcil créixer a costa de Montilla que de Mas. I consti que no he votat CIU.
Curiosa manera d’avançar cap al sobiranisme la que té ERC.
Felicitats pel bloc.
Tot sobre la confidencialita política molinenca a Molins Reials: http://molinsreials.blogspot.com/
la reflexio del xevib és molt bona i real. Un front nacional era la millor opció de totes. No calia anar a l’oposició. Esquerra ha triat una opició que no agrada a molts dels seus votants i ara vol convencer de que tot és fantàstic. Crec que això farà pagar un preu polític alt i que la majoria nacionalista potser ja no es podrà fer més.
I com diu el salvador, és una forma curiosa, o es que el Montilla vol seleccions catalanes?no és el que van votar en contra al traspas del Prat?….
També dieu que des del pacte del tinell us han volgut «foragitar»… però si van ser els socis socialistes els que us van fotre la pata al cul!