Ahir i avui l’Artur Mas ha insistit en el mateix: "als d’Esquerra els hi vam fer una oferta molt generosa". És a dir que rere el famós pacte nacional amb el que s’esduda Convergència hi havia, solament, "una oferta molt generosa" de càrrecs, cadires i una bona trona per Carod-Rovira. Aquest és el concepte de pacte nacional per a CiU. No hi havia horitzó pel país perquè no n’hi podia haver: CiU ja s’havia venut el país i el seu futur a la Moncloa. No hi havia en el "pacte nacional" de CiU cap voluntat d’anar endavant, cap interès de salvaguardar la llengua- com en 23 anys de reculades permanents- cap interès de voler ser a Europa, cap proposta per fer un "Pla Ibarretxe" i proposar un referèndum per l’autodeterminació. Res. Darrera "el pacte nacional" de CiU hi havia, només, "una oferta molt generosa". CiU, a més, va arribar a creure’s les seves pròpies mentides sobre Esquerra i va pensar que per "una oferta molt generosa" Esquerra acabaria dient que sí. Amb la seva subhasta d’ofertes i contraofertes, CiU ha explicitat a la perfecció quins són els seus objectius en política: ocupar cadires i para de comptar.
[@more@]
en tot cas, als grups parlamentaris s’els ha de treballar durant les legislatures. No quan veus que les matemàtiques t’impedeixen anar sol pel mon que es el que voldrien. I tracar a la gent d’inepte, venuda, incomptetent i inutil no crec que sigui la millor forma d’apropar posicionaments.