Hi havia tres opcions de govern pel país. La primera era la sociovergència que CiU esperava amb candeletes. Va ser la primera porta que van trucar amb l’ajut del PSOE. Es van trobar, però, amb un PSC que es negava a obrir-la. La sociovergència era el que ZP i els grans barons somiaven: un govern sense Esquerra, un govern manyac, i una anestèsia total per la Catalunya dels propers quatre anys. Fracassat aquest intent, CiU es va llançar a la desesperada del "pacte nacional", una "solució" que per Mas i el seus només té sentit quan falla tot. Són patriotes quan convé salvar cadires. Són patriotes quan tota la resta està perdut. Si recordem bé, Mas va dir que no voldria un govern amb Carod-Rovira de Conseller, ho va dir abans i durant la campanya, ara, quan les urgències històriques cremen, s’oblida de les conviccions i promet l’oro, el moro i el que faci falta. Esquerra ha tornat a ser decisiva en la construcció del nou govern. I ha optat per continuar amb les polítiques socials, per tant nacionals, de l’anterior govern. Es a dir: més recursos per l’educació, per la sanitat, per les famílies. La sola presència d’Esquerra al govern és la constatació que el nou pacte no s’ha decidit des d’Espanya, s’ha decidit des d’aquí, des del nostre país. La sola presència d’Esquerra al govern garanteix que les polítiques que es facin, d’ara cap endavant, seran en benefici de la construcció nacional, de la cohesió social. Sentirem els arguments dels que s’autoinvesteixen com a catalans de debò arguint que Esquerra farà president un català de segona. Són els arguments capciosos dels que no els importava gens que Esquerra fes president a qui va trair l’Estatut del Parlament. Són els arguments capciosos dels que no els importava gens que Esquerra fes president al favorit de ZP i del Mundo, al favorit del PP i de Rodríguez Ibarra. Ens han menystingut durant tres llargs anys. Ens han llançat tota mena de porqueria al damunt. Ens han volgut apartar de la política. Han volgut convertir-nos en un no-res. Avui, però, construim el govern. Avui contribuim decisivament a la Catalunya del futur. I a partir d’ara tornarem a demostrar que amb Esquerra al govern el país avança amb la velocitat de vol de la seva sobirania. Visca la nostra Terra! Amunt l’Esquerra!
[@more@]
El qui fa el comentari anterior, perdona qui siguis, em sembla que no tens gaire idea que a Catalunya hi ha les majories que hi ha, fins que no n’hi pugui haver d’altres. Evidentment que Carod-Rovira hauria estat el millor perfil de president, però encara no ha pogut ser. Montilla i Mas, per bé i per mal, no tenen cap tipus de bagatge cultural i social catalanista com el tenien històricament els presidednts catalans. Ara bé, triar per triar, val més un que faci notar els seu origen social modest i similar a molts nous catalans, que un altre que representi els catalans claudicants de sempre.
l’esperança es diu els VERDS.
ESQUERRA REPUBLICANA DE TOTA CATALÒNIA: demostra-ho ara!
pel que pugui ésser, verd és el color de la meua ànima.
visca Catalònia unida, independent, lliure!