A aquestes altures, som molts els que no entenem l’estratègia de David Madí. El Doctor Floyd ha portat CiU cap un arriscat atzucac. Fa escassament poques setmanes CiU podia haver enfocat una campanya de baixa intensitat. Només els calia beneficiar-se d’un doble vector: l’entusiasme dels seus i la desmobilització dels altres. Podien haver jugat a no fer gaire fressa i a esperar que les pomes anessin caient de l’arbre. Però a en Madí el perd l’ambició sense fre. Només així podem entendre una campanya d’alta intensitat, de molt alta intensitat, basada en sacsejar els contraris i en la supèrbia com a bandera. El DVD va ser una mostra de tot plegat. I tot seguit el carnet per punts dels immigrants o un Mas convertint el debat de TV3 en una mostra d’agressivitat i xuleria. Fins a aquestes hores la campanya madiniana ha aconseguit el contrari del que es proposava. Per un costat està mobilitzant tots els contraris. I per un altre cantó molts convergents se senten decebuts amb un llenguatge, i un estil, que no són del seu món. Madí i Mas encara tenen una setmana per recapacitar. Però el que queda clar és que si segueixen així estan molt lluny de governar el país. La seva estratègia pot ser bona perquè el PP guanyi a Àvila, però això és Catalunya i aquí la gent és d’una altra fusta. O no?
[@more@]
