Després de mirar i remirar l’spot del PSC ens reafirmem amb una sospita de primera hora: Montilla no es creu la campanya. Aquest home se’l veu forçat, incómode, postís. En el video fa algun gest per traspuar naturalitat i acaba essent un gest tan forçat com el d’un actor dolent. Parla sense convicció, es mou amb dificultat. Definitivament Montilla no es creu el personatge i ha entrat en campanya com qui ha d’anar a fer un tràmit en una gestoria. Ara més que mai, la sospita que desprèn la candidatura de Montilla a la presidència és la d’un kamikaze que se sacrifica per l’Imperi. En aquest cas, l’Imperi és el PSOE i l’Emperador en ZP. Els mateixos cartells de Montilla: "ningú no farà més pels catalans" semblen pensats per animar altres públics que no siguin els socialistes de tota la vida. El dia 1, a la nit, assistirem al sacrifici d’en Montilla, l’home que a Catalunya haurà posat l’estora a la sociovergència. I tot per acontentar l’amo de Madrid: en ZP, que prefereix tenir de president un nacionalista de boquilla que no pas un socialista com Maragall.
[@more@]
