Els Madí boys, és a dir, l’equip d’estratègia de Convergència han decidit que l’eslògan de campanya sigui: "Estimar Catalunya, governar bé!". Resulta doncs, que la federació nacionalista té la patent de cors a l’hora d’estimar el nostre país. És fàcil entreveure "contra qui" està feta aquesta campanya. Perquè el que és evident és que amb aquest eslògan el que es vol no es projectar una imatge positiva de la coalició nacionalista sinó tot el contrari: continuar amb la seva tàctica d’atac frontal i acusació fàcil. Res de nou sota el sol. Ara bé, el que és perillós aquí és el missatge implícit que porta darrera aquesta estrofa.
Convergència juga a dividir. La lògica és simple: hi ha els que estimen el país i els que no. Hi ha els que el senten seu i els que el senten llunyà. Hi ha qui té legitimitat per dir-se català i qui no. Així de simple, així de dur. Aquesta és la corrent que s’està imposant a can convergent. Bé, de fet aquesta sempre ha estat la línia de pensament de CiU. De sempre, han volgut marcar una línia divisòria entre les “dues Catalunyes”. La dels "catalans catalans", és a dir, els votants de Pujol, vidents de TV3, oients de Catalunya Ràdio, admiradors de la Núria Feliu i lectors de la Maria de la Pau Janer, etc. I la dels "altres catalans". Aquesta manera de pensar posada a la pràctica produïa els xous de Pujol amb “Los Chunguitos” o de Duran a la Feria d’Abril, entre molts d’altres exemples. Creien que ballant sevillanes i parlant en castellà aconseguirien fer-se més simpàtics a l’altra Catalunya. Calia, és clar, restar vots al PSC a l’àrea metropolitana. Perquè els de l’altra Catalunya, ja els tenien tots.
Ara, la lògica de la línia imaginot entre una comunitat i altra segueix vigent, el que canvia però és l’estratègia. Perquè dos fets els han fer regirar els objectius: en primer lloc la substitució de Maragall per Montilla, i en segon lloc, la pujada electoral d’ERC . Amb Montilla de candidat els socialistes aspiren a mobilitzar per se tota la bossa de vots de les ciutats a l’entorn de la capital del país. Amb Montilla de candidat, per més que Mas es vestís de cordovès, hi tenen poc a fer. Així per tant, si el que es vol és guanyar escons, l’única alternativa és restar-los a ERC.
I aquí ens trobem. Amb en Madí perpetrant DVD’s en contra d’en Carod i amb en Mas cridant que ve el llop Montilla. Amb l’única voluntat de ”rescatar” els milers i milers de catalans i catalanes que decebuts pels pactes amb el PP, van passar de votar CiU a recolzar a ERC. No cal més que recordar aquell cèlebre spot de paret de la JNC: “CiU+ERC=CAT”. Aquesta és la síntesi del pensament a Can Madí. No volen construïr un espai nacionalista fort sinó reduïr a res la bossa electoral republicana. Volen una altra vegada les dues catalunyes, on s’hi sentien més còmodes.
[@more@]
Madí ve de Madiocre.