Duran i Lleida entra en campanya

L’endemà de l’èxit del partit Catalunya-Euskadi, el sorprenent líder demòcrata-cristià n’ha deixada anar una de l’alçada d’un campanar. Duran ha vingut a qüestionar el futur de la selecció catalana de fútbol amb un argument tan pelegrí com ridícul: Si hi hagués selecció catalana de fútbol el Barça es veuria obligat a jugar una lliga de partits catalans. Aquest és un argument similar que els provincians feien servir, fa uns anys, per oposar-se a la independència de Catalunya: "si fos independent-deien- Catalunya es veuria condemnada a la misèria econòmica perquè el seu mercat és Espanya. Ni el mercat de l’economia catalana és Espanya ni el futur futbolístic del Barça passa per Alcorcón o Móstoles. Això en Duran també ho sap. Però ara en Duran té una altra cosa al cap. Sap que, ben aviat, arribarà el moment de negociar l’últim article del pacte Mas-ZP: ministres de CiU a Madrid. I aquí Duran s’hi juga molt més que ahir Catalunya contra Euskadi. Duran s’hi juga el seu futur polític i no ja no està disposat a esperar més. Conscient que qualsevol declaració catalanista li podria vetar l’accés als ministeris, el líder democratacristià juga fort a caure en simpatia a les espanyes. Al preu que sigui. Ara negant el pa i la sal a la selecció de Catalunya. I aquest és el gran problema d’en Mas: tenir un Duran ansiós per anar a Madrid a pilotar un ministeri. Els seus nervis i les seves presses poden anar en perjudici al pla traçat per Mas. Si alguna cosa falla en aquest pla de retorn a la Generalitat, Duran serà el primer que saltarà. I Duran és capaç de fer saltar la federació per les seves ambicions personals. Si fa no fa, el mateix que Mas va fer amb l’Estatut. Gallets i ambiciosos, Duran i Mas semblen teledirigits cap al duel final.

[@more@]

Tweet