Arran del recurs que el PP ha presentat a l’Estatut davant del Constitucional, s’han produït dues reaccions ben contradictòries per part dels dos màxims dirigents del país. Una de pessimista i una d’optimista. El President del Parlament, el republicà Benach, ha advertit que de prosperar el recurs del PP- a més de la meitat de l’Estatut- entraríem de ple en una forta crisi d’estat. Pel que fa al primer dirigent del país- l’exsocialista Maragall- ha afirmat la seva satisfacció pel recurs perquè així quedarà pal.lesa la constitucionalitat del text. L’optimista Maragall és el que no fa pas gaire va assegurar que Espanya aprovaria l’Estatut del Parlament i va assegurar, entre d’altres vaticinis, que el país tindria seleccions nacionals. L’optimisme de Maragall sempre topa contra la paret espanyola. I en aquest cas el Constitucional té molts números de mirar-se al detall l’Estatut i esquilar la poca llana que en ZP i en Mas li van deixar- amb la complicitat de l’escolà Montilla- Pel que ha anat passant al llarg del temps el més raonable és seguir el pessimisme de Benach. Al cap i a la fi, en la famosa Espanya plural de ZP ja hem tingut un nou sotrac com és el recurs que el PSOE a la Llei Audiovisual de la Generalitat, una llei que de moment ha quedat en suspens. No els agradem, que diu en Pujol, i no faran res per nosaltres, ni ara, ni mai. Són així les coses. Ara, si volem ser feliços sempre ens podem afegir a la ingenuïtat naïf d’un president que ha estat traït pels seus propis companys de viatge.
[@more@]
La foto, amb el tiu aquell al fons es de collons!
On estan que hi ha aquest tipus de fotos a les parets?