Fa escassament uns mesos ZP ho tenia tot de cara. El seu somriure beatífic s’obria pas esdevenint un autèntic talismà per qualsevol campanya política. Segurament el PSC comptava amb l’actiu ZP per passejar-lo com un estandart al llarg de la campanya. Però des del seu incompliment flagrant "Pasqual…voy a respetar el Estatuto que salga del Parlament" (No ha complert ni amb Pasqual ni amb l’Estatut, ni molt menys amb el Parlament de Catalunya!) Estatut a banda, ZP s’ha vist embolicat en els darrers mesos en una sèrie de desgavells que no han acabat de millorar la seva imatge. Poc a poc el govern "amic" d’Espanya s’ha anat treient la màscara per mostrar-nos més del mateix, és a dir Espanya Jacobina en estat políticament pur. Des de l’estiu ença, ZP és el que ens envia immigrants de les Canàries sense demanar-nos permís, o és el que mira cap un altre costat quan es produeix la vaga d’Iberia, o, finalment, és el que ens aplica el tocomotxo en forma de pressupostos de l’Estat. A part de les seves cada vegada més difícils relacions amb Catalunya, ZP juga amb foc amb el procés de pau d’Euskal Herria i, alhora, fa equilibris circencs amb una política immigratòria que ja li ha costat els primers advertiments dels socis europeus. L’estrella ZP més que apagar-se va transformant-se en una llauna rovellada de sardines. Davant de tot això, ens preguntem quin serà el paper d’aquest home durant la campanya. Ara més que mai un president del govern espanyol amb carisma i bona estrella seria el complement ideal del granític Montilla. Però no hi ha notícies de futurs desembarcaments de l’antiga estrella del socialisme ibèric. Veient el panorama, Montilla pot veure’s condemnat a fer bolos amb l’imprevisible Maragall. Però compte! El president en funcions pot tenir un atac de sinceritat i despenjar-se dient que el que convé a Catalunya és un partit d’esquerres i independentista.
[@more@]
