CiU ha retirat el famós eslògan de l’escola madiniana. Aquell de l’equació en que per un costat s’hi col.locava tot l’eix del mal (PSOE, ERC, IC i PSC) i per l’altra hi apareixia la bondat a la terra de CiU. El querubí Madí va presentar-lo davant la premsa com si fos una nova producció de la seva factoria de somnis. Però el Diari Republicà i qualsevol persona amb dos dits d’enteniment va entendre que l’eslògan convergent amagava una trampa capciosa: on situar el PP dins la ditxosa equació? Per gent normal i corrent la disjuntiva d’en Madí no feia més que avalar una sospita que recorre el país com una ventada: el PP és la carta amagada dels de CiU. Davant les interpretacions, dobles i triples, que donava a entendre la nova i sensacional facècia d’en Madí, els convergents s’han decidit a aparcar la campanya. Després d’aquesta patinada, a Can Mas, masoveria de la pairalia Pujol, haurien de començar a plantejar-se si el know-how Madí els portarà a algun lloc o els portarà directament cap el pedregar. Que vagin fent, la major part de yuppies dels 80 van ser autèntics dinamitadors de projectes empresarials. L’últim mohicà d’aquell moviment sembla aquest noiet enclenxinat que té molta pressa i encara molt més ressentiment. La propera disjutiva per CiU hauria de ser "guanyar o Madí¨?"
[@more@]
