L’Action Man de CiU David Madí s’ha posat en funcionament. Avui ens ha presentat un fascinant eslògan per conduir la precampanya de l’antiga Casa Pujol, avui partit d’agressivitat Manga que ben bé podria presidir "Bola de Drac". David Madí ens presenta, en precampanya, l’eslògan peculiar "ERCPSCPSOEICV o CiU". En aquest eslògan sorprenen algunes coses. Primerament a quina part de l’equació col.loquem la incògnita PP? A la de les esquerres de ben segur que no. Doncs només queda una part de l’equació, la que està a la dreta. Ens hauríem de preguntar quina és la raó exacta d’aquest oblit. Potser connecta a la perfecció amb aquella expressió d’en Mas dient que no li faria res ser president amb els vots del PP. En tot cas també sorprèn la situació del PSOE a l’equació madiniana. Amb qui va pactar Mas l’Estatut de Liliput? Amb qui festeja ara els pressupostos de l’Estat? Amb qui va negociar l’exclusió del President Maragall? El que no sorprèn, i gens, és que Madí situi a Esquerra al principi de l’equació del dimoni. Per CiU, Esquerra és la personificació del diable sobre la terra catalana. No debades avui un altre samurai de CiU, l’escrivent Sostres, es despatxa amb un article carregant fort contra Esquerra. L’atac frontal contra ERC i els seus votants amb el qual obren la precampaya els convergents és un avís seriós a la navegació: no volen a ERC ni com a viatgers de primera en el vaixell del futur govern i, ni tan sols, com a polissons que vagin a la deriva en una barca salvavides. La consigna del Doctor Floyd a la sala de màquines de CiU és foc a babord, estribord, proa i popa contra la nau republicana. La subconsigna és: ignorem al PP, potser els haurem de necessitar en cas que Montilla es resisteixi a la sociovergència. Els contes de les lleteres Mas i Madí sempre tenen un problema: són contes de lleteres que van per camins pedregosos. Al 2003 ja anaven de perdonavides fins i tot els dies després de les eleccions. Insultar, menystenir i voler aparcar Esquerra s’acaba pagant car. Sobretot en un partit amb molta memòria, amb 75 anys de memòria.
[@more@]
Suposo que és millor anar sol, que mal acompanyat. Jo també era dels que apostava per un govern de concentració nacional de CiU amb ERC. Després de 3 anys veient què és en realitat ERC, crec que CiU cometria un greu error pactant-hi.
Entre els actuals dirigents d’ERC, l’ambició és desmesurada. I dic desmesurada perquè està per sobre de les seves possibilitats. Només falta mirar el currículum i la formació de gent com en Puigcercós o en Benach, o la pràctica totalitat dels diputats (exceptuant la Rosa Bonàs, la resta amb prou feines ha acabat l’EGB).
Qui va amb un coix, acaba coix. I per tant, la gent de CiU farà bé de no acostar-se a ERC. No obstant, és ben sabut que el tripartit el van orquestrar José Montilla (avui numero 1 del PSC) amb Joan Puigcercós (avui numero 2 teòric -en realitat, l’1- d’ERC). A algú li queda algun dubte que re-editaran el tripartit per poc que puguin?
El que m’agradarà veure és que s’inventen a can ERC per justificar que el PSC és «catalanista». Com a mínim, acceptar els vots del PP mai va suposar que un espanyolista manés a la Generalitat de Catalunya. O si? Quan has vist tu un membre del PP al govern del pais? Perquè la imatge d’en Carod aguantant la palangana a en Zapatero al balcó de la Generalitat, t’asseguro que la tinc ben present. Curiosa forma de ser independentista, aquesta que ténen a l’ERC actual.
La patacada que us podeu fotre l’1 de novembre pot ser molt espectacular.