Les enquestes catalanes dibuixen, si més no, una tendència. A Catalunya no hi hauran majories absolutes. Acabat el Temps Pujol, al nostre país es farà molt difícil el retorn a les majories aclaparadores. Això és així i ens hi hem d’anar acostumant. En aquest context Mas fa una autèntica declaració de principis quan afirma que no vol Carod-Rovira com a conseller en cap. Tot i sabent que Esquerra serà decisiva per formar govern, CiU li tanca les portes als morros. Amb l’hipòtesi que Mas sigui president, quin és el projecte de govern que volen per a Catalunya? Sembla ser que Mas s’inclina per un govern en solitari, fràgil, i absolutament depenent. Depenent de qui? Depenent de Zapatero, ésclar. Quan Mas va interpel.lar a ZP demanant-li que evités la repetició del tripartit va ensenyar molt clarament quina és la lletra petita del Pace Mas-ZP: la supeditació de CiU als dictats de la Moncloa i el paper decisiu de ZP en els futurs governs de la Generalitat. Per tant tot apunta que en el cas de voler governar en solitari CiU voldria abocar el país cap a la fragilitat. I això en la perspectiva que des de la Generalitat s’haurà de desplegar l’Estatut cosa que voldrà dir una continua pressió sobre el govern central. Queda clar que un govern fràgil no és la millor eina per anar cap a Madrid a negociar. Això en Mas ja ho sap. I això també ho sap un Montilla al qui li agradaria també governar en solitari. Davant la perspectiva de governs fràgils, depenents, i submissos només queda una alternativa. Els republicans. Per què ahir tan al PSC com a CiU desitjaven casar-se amb Esquerra i li oferien tot l’or del món? Per què avui tots dos coincideixen en deixar Esquerra de la cuneta? No és, com ens volen fer creure, una qüestió que Esquerra no sàpiga governar i faci les coses malament. Si fos així, ni en Trias ni l’Hereu l’estarien festejant per codirigir la segona institució més gran del país. No. Si CiU i PSC volen fora Esquerra de la Generalitat és per constituir un govern feble i per poder atendre sense interferències al poder real que es vol imposar. Ara sí, i no pas amb el Tinell, la política catalana corre el risc seriós de subordinació a Espanya.
[@more@]
